Participar, no participar i com participar en les xarxes
07.11.2025
Sobre la presència o no presència de les entitats culturals a les xarxes socials
Els equipaments culturals van entrar de manera entusiasta al món de la virtualitat. Anys després aquesta adhesió generalitzada genera alguns debats que el sector ha d’afrontar per tal de poder aprofitat les potencialitats comunicatives de les xarxes sense banalitzar la nostra funció i els nostres continguts i programacions.
Foto de Christian Taylhardat a Unsplash
Aquests darrers mesos algunes institucions culturals han abandonat la xarxa X en senyal de protesta per la “manipulació” i “desinformació” que aquesta fomenta des que el 2022 Elon Musk la va adquirir. Aquestes sortides han generat un debat interessant. Algunes veus fan costat a la decisió i al·leguen que el món cultural no ha d’ajudar al negoci de segons quines empreses tecnològiques, d’altres defensen que cal ser-hi present per aportar-hi continguts de valor. El debat el que demostra és que amb la irrupció de les xarxes socials, el sector cultural es va abraçar al paradigma de les empreses tecnològiques d’una manera massa acrítica i amb un entusiasme que el temps ha demostrat que era excessiu.
Es fa difícil saber si la quantitat d’hores dedicades a publicar continguts a la xarxa ha servit per afegir valor a la nostra proposta i ha millorat la interacció amb l’usuari. La meva impressió és que l’impacte ha estat molt petit. Potser és que no hem sabut utilitzar totes les potencialitats que el món virtual ens ofereix per difondre els nostres continguts culturals. Aquí obrim un altre debat interessant, fins a quin punt hem d’assumir el llenguatge i les dinàmiques de les xarxes socials per posicionar-nos entre el marasme de continguts que hi ha a la xarxa. Cal tenir en compte també, si aquesta adaptació pot suposar vulgaritzar els nostres continguts. La línia és massa fina.
Un altre aspecte que suscita aquesta adhesió és si de manera inconscient també hem canviat la nostra manera de programar, comunicar i relacionar-nos amb el públic, empesos per aquest nou paradigma que ha imposat el “turbo-capitalisme” de plataforma que tants hàbits ha canviat a la gent. La cultura és un espai que requereix concentració, arguments complexos, debat pausat i matisat, calma, lentitud, en molts casos presencialitat i perquè no dir-ho, complexitat i dificultat. És molt temptador que ens adaptem als paradigmes de l’era de la immediatesa per atreure el públic amb textos més senzills, amb relats més fragmentats i amb continguts audiovisuals més curts i simples, tot fet només per atreure a un públic que ha perdut l’hàbit de concentrar-se en textos espectacles, pel·lícules o exposicions més complexes que requereixen, temps, lentitud i concentració per gaudir-los. En aquest aspecte cal ser molt curosos i no caure en aquestes dinàmiques que ens faran banalitzar el contingut i perdre la nostra capacitat de ser la contrarèplica als poders i dinàmiques establertes.
Si tot això ho hem de fer sent part activa a les xarxes, o hem d’abandonar aquelles que no representen els nostres valors o, per contra, hem de buscar canals de comunicació i dinàmiques pròpies allunyades de les preponderants, és una qüestió complexa que no sé respondre, però és un debat interessant i urgent que crec que el sector cultural ha de fer front. La polèmica que s’ha generat amb l’abandonament d’algunes entitats de la xarxa X pot ser un bon punt de partida per a un debat posterior.
Jordi Dorca
Programador i responsable de comunicació del Museu del Cinema de Girona.
Membre del consell de redacció de Revista de Girona.
Contracta Eventis ara
Si necessites un web per promocionar activitats culturals, consulta les diferents opcions que t’oferim i demana’ns pressupost. Som especialistes en la realització de projectes culturals i t’oferim una plataforma i uns serveis 100 % enfocats a la promoció cultural que evolucionen i milloren contínuament.
